Si els teus llavis mosseguen els meus
i els nostres ulls es troben en la passió
lligaré els meus dits els teus omplint
la teva pell amb el perfum de la meva.

Queden en l'imaginari raconades noves,
plecs on el desig no ha penetrat encara,
un saber que sempre quedarà un motiu,
l'espai on refermar la complicitat de l'amor.

Ens maseguem llavis contra llavis
al ritme de la convulsió de cada batec,
suem i ens transpirem cadents de sospirs,
l'abisme ens espera i ens hi lliurem.

Res més senzill de trobar,
és el plaer de l'amor,
l'amor vestit de plaer,
el plaer de desitjar l'amor.


Novembre 2017 (TMB L5, la blava. Poema finiquitat, amor com a penyora del desig)