divendres, 21 de desembre del 2018


Són els meus pensaments,
avui massa ràpids,
o és el meu tragecte
avui un viatge alentit.
El cas és que, avui,
el metro és ple de gent maca,
somiadors sense límits.
Parelles amb nens petits
amb ganes de fer ganyotes.
Noies que xerren sense parar
amb somriures generosos
i mirades de complicitat.
Nois repentinats avui de festa gran
i fanàtics de la música
a la recerca de quatre somriures.
Avui he viatjat en un tren
on somiar no tenía límits
i la felicitat era real.
Avui he pensat en tu.

Decembre 2018 (TMB diversos tragectes, pensar en tu és transmetre felicitat)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Xop... La pluja és molt fina, perceptible només a contrallum, sense adonar-me'n una humitat densa em va mullant. El paraigües pe...