Xop...

La pluja és molt fina,
perceptible només a contrallum,
sense adonar-me'n
una humitat densa em va mullant.
El paraigües penjat del braç,
no em cal la seva protecció,
em sento bé amb aquesta sensació,
la calor de l'estiu se'm feia massa llarga.
Distret penso en tu,
ets com aquesta pluja,
lentament, sense saber cóm,
m'has anat invadin el cor
fins deixar-lo xop de sentiments.
Així sense trobar el per què i el cóm
visc atrapat en una teranyina
de la que no puc o no vull sortir,
ni tan sols he pensat d'escapar.
Una trampa que em diu
- Dóna'm la mà i camina amb mi.

                                      Xop d'amor.


Metropolità, 11 Octubre del 2019 (Escrit entre L5 direcció Horta i H8 direcció Camp Nou) 

Así, como llegó el frío no esperado
entró el fuego de tu aliento en mi boca
devolviendo la sensatez a mi piel,
arrasando todo acomodo infertil y viejo.
No lo pareció, que fue real y sentido,
un nuevo andar alejado de nieblas,
devolviendo los azules a mis paisajes
y los verdes a mis pies llagados.

Yo escribo por hacer un algo distraído
sabiendo que hoy tras este viaje cotidiano,
cansado de horas y días de monotonía,
como ayer y mañada, nadie me espera.
Sólo deseo enamorar a quien me enamore
y unos labios que esperen los míos,
el silencio de un arrullo compartido
y una mirada que desee encontrar la mía.

Así he leído tu tristeza en el metro L5, dirección la vida. Quizás.

Vull escriure un poema d'amor,
un poema de mi per tu,
un amor, el meu, temptant el teu.

Vull escriure un poema d'amor
avui que ens sóm desconeguts
que ets i vius en un altre lloc
diferent del meu, cercant a un tú
qui sap si com el meu jo.
Som desconeguts de nosaltres
i jo vull escriure un poema d'amor
només si vols saber de mi.

Escric aquest poema per tu,
un més que lluita per poder ser,
si tu vols, un poema d'amor.

Gener 2019 (TMB, escrit entre l'H8 i la L5, convinant autobús i metro tot pensant en tu i l'amor) 

T'imagino vivint els teus somnis,
calmant les pors a nou maridatge i,
perquè no, en la gratuïtat del somni,
cercant en mi tots els teus desitjos.
On són els límits dels teus llavis?
T'imagino i et penso com et desitjo,
intrèpida i aventurera a la meva boca,
valenta i seductora en el meu cos.
Fes-me l'amor, fem-nos l'amor
sense pensaments, sense horitzons,
entre silencis, entre...

jo donava voltes a aquests versos
i t'he vist a tu i t'ho m'has vist a mi,
ens hem trobat, coincidència,
i t'he vist plena de vida a la pell,
un somriure teu i un de meu, regalats,
i ara no sé com acabar el poema.

Gener 2019 (Començat a la L5, un impas a l'estació de La Sagrera, acabat a la L10. A vegades passen coses al metro) 

Són els meus pensaments,
avui massa ràpids,
o és el meu tragecte
avui un viatge alentit.
El cas és que, avui,
el metro és ple de gent maca,
somiadors sense límits.
Parelles amb nens petits
amb ganes de fer ganyotes.
Noies que xerren sense parar
amb somriures generosos
i mirades de complicitat.
Nois repentinats avui de festa gran
i fanàtics de la música
a la recerca de quatre somriures.
Avui he viatjat en un tren
on somiar no tenía límits
i la felicitat era real.
Avui he pensat en tu.

Decembre 2018 (TMB diversos tragectes, pensar en tu és transmetre felicitat)

No és covardia
i sento perduda la valentia,
la d'estimar,
la de deixar-me estimar.
De l'amor sé el tot
i en sé el no-res.
Però diga'm sí,
parla'm del teu desig,
desvetlla'm entre les teves mans,
guia'm amb la teva essència.
El dia comença a despertar
i amb els ulls cecs t'espero,
desitjo el teu desig amarinant en el meu
i que l'amor ens faci a nosaltres.

Novembre 2018 (TMB L5, la blava, destí: nous horitzons)

Has despertat el desig
d'estimar-me la vida,
la nostra vida, si tu vols
estar el meu costat.
Algú dirà que diuen
que un de sol ja viu,
no cal ser dos per viure,
hem d'aprendre en solitud.
Jo ja he après de i amb ella,
no seré el millor alumne però
si el millor per ser únic de mi mateix,
ves quines coses que tenim.
El cas, dic jo i no sé si ho diuen,
és que m'agrada la teva solitud,
si tu vols la podem compartir,
que la meva li pot ser bona parella.
Si el teu voler coincideix amb el meu
seria bo donar-lis llibertat
que a casa sempre seran benvingudes
si respecten la nostra companyia.

Setembre 2018 (TMB Metro L5, la blava, Bus H8, parlem de solitud i d'amor envoltat d'anònims passatgers solitaris i qui sap si enamorats)