divendres, 21 de desembre de 2018


Són els meus pensaments,
avui massa ràpids,
o és el meu tragecte
avui un viatge alentit.
El cas és que, avui,
el metro és ple de gent maca,
somiadors sense límits.
Parelles amb nens petits
amb ganes de fer ganyotes.
Noies que xerren sense parar
amb somriures generosos
i mirades de complicitat.
Nois repentinats avui de festa gran
i fanàtics de la música
a la recerca de quatre somriures.
Avui he viatjat en un tren
on somiar no tenía límits
i la felicitat era real.
Avui he pensat en tu.

Decembre 2018 (TMB diversos tragectes, pensar en tu és transmetre felicitat)

dijous, 22 de novembre de 2018


No és covardia
i sento perduda la valentia,
la d'estimar,
la de deixar-me estimar.
De l'amor sé el tot
i en sé el no-res.
Però diga'm sí,
parla'm del teu desig,
desvetlla'm entre les teves mans,
guia'm amb la teva essència.
El dia comença a despertar
i amb els ulls cecs t'espero,
desitjo el teu desig amarinant en el meu
i que l'amor ens faci a nosaltres.

Novembre 2018 (TMB L5, la blava, destí: nous horitzons)

dimarts, 4 de setembre de 2018


Has despertat el desig
d'estimar-me la vida,
la nostra vida, si tu vols
estar el meu costat.
Algú dirà que diuen
que un de sol ja viu,
no cal ser dos per viure,
hem d'aprendre en solitud.
Jo ja he après de i amb ella,
no seré el millor alumne però
si el millor per ser únic de mi mateix,
ves quines coses que tenim.
El cas, dic jo i no sé si ho diuen,
és que m'agrada la teva solitud,
si tu vols la podem compartir,
que la meva li pot ser bona parella.
Si el teu voler coincideix amb el meu
seria bo donar-lis llibertat
que a casa sempre seran benvingudes
si respecten la nostra companyia.

Setembre 2018 (TMB Metro L5, la blava, Bus H8, parlem de solitud i d'amor envoltat d'anònims passatgers solitaris i qui sap si enamorats)

dissabte, 25 d’agost de 2018


Fas cara de cansada,
tens els ulls atents
i la mirada perduda,
un no somriure inventat
i els braços deixats anar,
les mans sobre les cames
i aferrades l'una amb l'altre,
els tormells inflats
i potser tot el cos adolorit.
No sé si et sents sola
o si desitges la soledat,
si cerques companyia
o enyores estar acompanyada.
T'he descobert a Entença, sentada,
i t'he observat fins a Collblanc, dempeus,
aquesta era la meva estació,
no sabré mai quina era la teva,
ni tan sols si volies arribar
o esperaves un altre final.
Avui un desconegut t'ha pensat,
potser saber-ho t'hagués fet feliç.

Agost 2018 (TMB L 5, la blava. Aquest té uns dies començat i avui l'he acabat i jo no sabré d'ella mai més de la seva tristor o felicitat)

dimecres, 15 d’agost de 2018


Jo voldria despertar en aquest món
amb una mirada impertinent i descarada,
envoltat de constants onades,
jo voldria caminar per un bosc
amb un cel blau com a única taulada
i el xiuxiueig del vent acompanyant-me,
jo voldria atrebassar el teu univers
com faria el més ardent dels cometes
omplint de plaer la teva mirada.

Agost 2018 (TMB, H8 i cap a casa, aquest està per revisar o acabar, que mai se sap)

dilluns, 13 d’agost de 2018


La meva soledat
pot ser la millor amiga,
ella i jo junts
i no ens caldrà res més.
Són tantes les coses a fer,
fa tant de temps que no coincidim...
Avui l'aniré a trovar
i ens parlarem, ens escoltarem,
tornarem a ser aquells amics
que tornen a coincidir i es pregunten
- Cóm va ser que ens vàrem separar?
Recordarem vells moments,
belles experiències compartides.
La meva soledat i jo junts
i no ens caldrà res més.

Agost 2018 (TMB, H8 avui acompanyat amb la meva soledat i inspirat per una bona amiga)

dijous, 9 d’agost de 2018


Avui he tingut un instant de tristor
com l'has tingut tu.
He sentit la necessitat de plorar
com has sentit tu.
He lluitat contra les llàgrimes
com has lluitat tu
i m'ha dolgut el coll ofegant-les
com t'ha dolgut a tu.
Perquè avui he pensat en tu un instant
i t'he pensat trista com jo.
Perquè avui sé que volies plorar
com he volgut jo
i has ofegat la llàgrima i la paraula
com he ofegat jo.
Perquè a mi em fas falta tu per plorar
com per parlar, riure o cridar
i aprenc, com tu, a sobreviure.

Agost 2018 (TMB, metro L5 la blava. He de dir que avui m'he inspirat amb el post d'un altre poeta al Facebook)

Són els meus pensaments, avui massa ràpids, o és el meu tragecte avui un viatge alentit. El cas és que, avui, el metro és ple de gent...