Xop...

La pluja és molt fina,
perceptible només a contrallum,
sense adonar-me'n
una humitat densa em va mullant.
El paraigües penjat del braç,
no em cal la seva protecció,
em sento bé amb aquesta sensació,
la calor de l'estiu se'm feia massa llarga.
Distret penso en tu,
ets com aquesta pluja,
lentament, sense saber cóm,
m'has anat invadin el cor
fins deixar-lo xop de sentiments.
Així sense trobar el per què i el cóm
visc atrapat en una teranyina
de la que no puc o no vull sortir,
ni tan sols he pensat d'escapar.
Una trampa que em diu
- Dóna'm la mà i camina amb mi.

                                      Xop d'amor.


Metropolità, 11 Octubre del 2019 (Escrit entre L5 direcció Horta i H8 direcció Camp Nou) 

Así, como llegó el frío no esperado
entró el fuego de tu aliento en mi boca
devolviendo la sensatez a mi piel,
arrasando todo acomodo infertil y viejo.
No lo pareció, que fue real y sentido,
un nuevo andar alejado de nieblas,
devolviendo los azules a mis paisajes
y los verdes a mis pies llagados.

Yo escribo por hacer un algo distraído
sabiendo que hoy tras este viaje cotidiano,
cansado de horas y días de monotonía,
como ayer y mañada, nadie me espera.
Sólo deseo enamorar a quien me enamore
y unos labios que esperen los míos,
el silencio de un arrullo compartido
y una mirada que desee encontrar la mía.

Así he leído tu tristeza en el metro L5, dirección la vida. Quizás.

Vull escriure un poema d'amor,
un poema de mi per tu,
un amor, el meu, temptant el teu.

Vull escriure un poema d'amor
avui que ens sóm desconeguts
que ets i vius en un altre lloc
diferent del meu, cercant a un tú
qui sap si com el meu jo.
Som desconeguts de nosaltres
i jo vull escriure un poema d'amor
només si vols saber de mi.

Escric aquest poema per tu,
un més que lluita per poder ser,
si tu vols, un poema d'amor.

Gener 2019 (TMB, escrit entre l'H8 i la L5, convinant autobús i metro tot pensant en tu i l'amor) 

T'imagino vivint els teus somnis,
calmant les pors a nou maridatge i,
perquè no, en la gratuïtat del somni,
cercant en mi tots els teus desitjos.
On són els límits dels teus llavis?
T'imagino i et penso com et desitjo,
intrèpida i aventurera a la meva boca,
valenta i seductora en el meu cos.
Fes-me l'amor, fem-nos l'amor
sense pensaments, sense horitzons,
entre silencis, entre...

jo donava voltes a aquests versos
i t'he vist a tu i t'ho m'has vist a mi,
ens hem trobat, coincidència,
i t'he vist plena de vida a la pell,
un somriure teu i un de meu, regalats,
i ara no sé com acabar el poema.

Gener 2019 (Començat a la L5, un impas a l'estació de La Sagrera, acabat a la L10. A vegades passen coses al metro)