Fas cara de cansada,
tens els ulls atents
i la mirada perduda,
un no somriure inventat
i els braços deixats anar,
les mans sobre les cames
i aferrades l'una amb l'altre,
els tormells inflats
i potser tot el cos adolorit.
No sé si et sents sola
o si desitges la soledat,
si cerques companyia
o enyores estar acompanyada.
T'he descobert a Entença, sentada,
i t'he observat fins a Collblanc, dempeus,
aquesta era la meva estació,
no sabré mai quina era la teva,
ni tan sols si volies arribar
o esperaves un altre final.
Avui un desconegut t'ha pensat,
potser saber-ho t'hagués fet feliç.

Agost 2018 (TMB L 5, la blava. Aquest té uns dies començat i avui l'he acabat i jo no sabré d'ella mai més de la seva tristor o felicitat)

Jo voldria despertar en aquest món
amb una mirada impertinent i descarada,
envoltat de constants onades,
jo voldria caminar per un bosc
amb un cel blau com a única taulada
i el xiuxiueig del vent acompanyant-me,
jo voldria atrebassar el teu univers
com faria el més ardent dels cometes
omplint de plaer la teva mirada.

Agost 2018 (TMB, H8 i cap a casa, aquest està per revisar o acabar, que mai se sap)

La meva soledat
pot ser la millor amiga,
ella i jo junts
i no ens caldrà res més.
Són tantes les coses a fer,
fa tant de temps que no coincidim...
Avui l'aniré a trovar
i ens parlarem, ens escoltarem,
tornarem a ser aquells amics
que tornen a coincidir i es pregunten
- Cóm va ser que ens vàrem separar?
Recordarem vells moments,
belles experiències compartides.
La meva soledat i jo junts
i no ens caldrà res més.

Agost 2018 (TMB, H8 avui acompanyat amb la meva soledat i inspirat per una bona amiga)

Avui he tingut un instant de tristor
com l'has tingut tu.
He sentit la necessitat de plorar
com has sentit tu.
He lluitat contra les llàgrimes
com has lluitat tu
i m'ha dolgut el coll ofegant-les
com t'ha dolgut a tu.
Perquè avui he pensat en tu un instant
i t'he pensat trista com jo.
Perquè avui sé que volies plorar
com he volgut jo
i has ofegat la llàgrima i la paraula
com he ofegat jo.
Perquè a mi em fas falta tu per plorar
com per parlar, riure o cridar
i aprenc, com tu, a sobreviure.

Agost 2018 (TMB, metro L5 la blava. He de dir que avui m'he inspirat amb el post d'un altre poeta al Facebook)

Pot ser que no tingui res a dir
i aquí estic amb la meva catarsi,
catatònic enfront del món
abans de c            del meu somni.
                 a
                    u
                       r
                         e

Agost del 2018 (aquí en el bus H8 de la TMB ben avorrit).

Sé que s'apropa l'hora baixa
el moment de passar comptes
i que avui encara sóc aprenent
del primer vol. Rere cada volada
intueixo un món nou per viure
que no vull perdre en un excés d'orgull.
Així aprenc dels teus ulls
i faig de les teves mirades
un joc d'infinites paraules
dibuixant les teves ales
obrint-se pas entre les meves hores
per ser amb mi de nou aprenents.

Juliol 2018 (TMB H8 direcció La Maquinista, retrobant costums que donen companyonia)