Fas cara de cansada,
tens els ulls atents
i la mirada perduda,
un no somriure inventat
i els braços deixats anar,
les mans sobre les cames
i aferrades l'una amb l'altre,
els tormells inflats
i potser tot el cos adolorit.
No sé si et sents sola
o si desitges la soledat,
si cerques companyia
o enyores estar acompanyada.
T'he descobert a Entença, sentada,
i t'he observat fins a Collblanc, dempeus,
aquesta era la meva estació,
no sabré mai quina era la teva,
ni tan sols si volies arribar
o esperaves un altre final.
Avui un desconegut t'ha pensat,
potser saber-ho t'hagués fet feliç.

Agost 2018 (TMB L 5, la blava. Aquest té uns dies començat i avui l'he acabat i jo no sabré d'ella mai més de la seva tristor o felicitat)