dijous, 9 d’agost del 2018


Avui he tingut un instant de tristor
com l'has tingut tu.
He sentit la necessitat de plorar
com has sentit tu.
He lluitat contra les llàgrimes
com has lluitat tu
i m'ha dolgut el coll ofegant-les
com t'ha dolgut a tu.
Perquè avui he pensat en tu un instant
i t'he pensat trista com jo.
Perquè avui sé que volies plorar
com he volgut jo
i has ofegat la llàgrima i la paraula
com he ofegat jo.
Perquè a mi em fas falta tu per plorar
com per parlar, riure o cridar
i aprenc, com tu, a sobreviure.

Agost 2018 (TMB, metro L5 la blava. He de dir que avui m'he inspirat amb el post d'un altre poeta al Facebook)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Xop... La pluja és molt fina, perceptible només a contrallum, sense adonar-me'n una humitat densa em va mullant. El paraigües pe...