T'imagino vivint els teus somnis,
calmant les pors a nou maridatge i,
perquè no, en la gratuïtat del somni,
cercant en mi tots els teus desitjos.
On són els límits dels teus llavis?
T'imagino i et penso com et desitjo,
intrèpida i aventurera a la meva boca,
valenta i seductora en el meu cos.
Fes-me l'amor, fem-nos l'amor
sense pensaments, sense horitzons,
entre silencis, entre...

jo donava voltes a aquests versos
i t'he vist a tu i t'ho m'has vist a mi,
ens hem trobat, coincidència,
i t'he vist plena de vida a la pell,
un somriure teu i un de meu, regalats,
i ara no sé com acabar el poema.

Gener 2019 (Començat a la L5, un impas a l'estació de La Sagrera, acabat a la L10. A vegades passen coses al metro)