dissabte, 3 de febrer del 2018
El secret de la llavor
és la llàgrima que la germina.
No tinguis por al plor
és el teu íntim sentiment.
No permetis sigui nus al coll,
l'opressió buida de l'estómac.
Plora, plora un plor sincer,
lliura't del dolor impotent
Plora amb desig de plorar
alguna cosa nova germinarà.
Novembre 2017 (TMB L5, la blava. He vist el desconsol del teu plor, anònima de tothom, anònima de mi, al metro i sé que et feia bé plorar).
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Xop... La pluja és molt fina, perceptible només a contrallum, sense adonar-me'n una humitat densa em va mullant. El paraigües pe...
-
Són els meus pensaments, avui massa ràpids, o és el meu tragecte avui un viatge alentit. El cas és que, avui, el metro és ple de gent...
-
Xop... La pluja és molt fina, perceptible només a contrallum, sense adonar-me'n una humitat densa em va mullant. El paraigües pe...
-
Así, como llegó el frío no esperado entró el fuego de tu aliento en mi boca devolviendo la sensatez a mi piel, arrasando todo acomodo i...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada