dissabte, 3 de febrer del 2018


La teva mirada em provoca la pell
com ho fan els teus cabells en el meu pit,
atrapa'm amb un sincer i simple t'estimo
i aquesta nit no trobarà matinada.

TBC
Novembre 2017 (TMB L5, la blava. Penso que s'utilitza la democràcia pel benefici d'un col·lectiu privant les llibertats d'un altre, és dictadura)

a

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Xop... La pluja és molt fina, perceptible només a contrallum, sense adonar-me'n una humitat densa em va mullant. El paraigües pe...

  • (sense títol)
    Són els meus pensaments, avui massa ràpids, o és el meu tragecte avui un viatge alentit. El cas és que, avui, el metro és ple de gent...
  • (sense títol)
    Xop... La pluja és molt fina, perceptible només a contrallum, sense adonar-me'n una humitat densa em va mullant. El paraigües pe...
  • (sense títol)
    Así, como llegó el frío no esperado entró el fuego de tu aliento en mi boca devolviendo la sensatez a mi piel, arrasando todo acomodo i...