Poden semblar escuts, grans veritats
i moments presents o potser passats.
Existeixen i tenen sentit quan les prens
i la teva atenció els hi vol donar forma.
N'hi ha que semblem un paisatge hivernat,
altres esborranys de somnis, però totes viscudes.
Un mapa de camins on hem de triar un,
una teranyina dins d'un laberint.

Agafa-les, les has de sentir totes teves,
juga amb elles, inventa significats.
Com faig jo, quan les visquis, comparteix-les
perquè algú altre les gaudi i engrandeixi.
Són paraules atrapades a la meva ment,
petites àncores que em lliguen al present
retalls per crear poesia, la meva vida,
la teva i tantes que ens són desconegudes.


Octubre 2017 (TMB L5, la blava. He de reconèixer que aquest le finiquitat a casa)