dissabte, 3 de febrer del 2018
Agosarat?
No,
ni atrevit tan sols.
Captador de mirades,
sí, femenines.
Invento històries,
cada mirada és diferent.
Miro ulls i els atrapo,
cóm és de diversa la vida.
Demà cercaré llavis,
llavis i mirades.
Més endavant, potser,
coincidirem i, qui sap,
atraparàs la meva mirada,
descobriràs la meva història
i captivaràs els meus llavis.
Octubre 2017 (TMB L5 la blava, avui no em paso de parada i el cert és que escrivint no captivaré mirades)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Xop... La pluja és molt fina, perceptible només a contrallum, sense adonar-me'n una humitat densa em va mullant. El paraigües pe...
-
Són els meus pensaments, avui massa ràpids, o és el meu tragecte avui un viatge alentit. El cas és que, avui, el metro és ple de gent...
-
Xop... La pluja és molt fina, perceptible només a contrallum, sense adonar-me'n una humitat densa em va mullant. El paraigües pe...
-
Así, como llegó el frío no esperado entró el fuego de tu aliento en mi boca devolviendo la sensatez a mi piel, arrasando todo acomodo i...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada