dissabte, 3 de febrer del 2018


No li calia saber res d'ella,
ell l'estimava amb el perquè sí,
incapaç d'explicar d'on venia el sentiment.
En aquesta ignorància es sentia feliç,
fidel a ella, atret pel cantó obscur de la lluna.

TBC
Octubre 2017 (TMB L5, la blava, avui toca tornar a dir qui som, avui tots som Jordis)

a

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Xop... La pluja és molt fina, perceptible només a contrallum, sense adonar-me'n una humitat densa em va mullant. El paraigües pe...

  • (sense títol)
    Són els meus pensaments, avui massa ràpids, o és el meu tragecte avui un viatge alentit. El cas és que, avui, el metro és ple de gent...
  • (sense títol)
    Xop... La pluja és molt fina, perceptible només a contrallum, sense adonar-me'n una humitat densa em va mullant. El paraigües pe...
  • (sense títol)
    Así, como llegó el frío no esperado entró el fuego de tu aliento en mi boca devolviendo la sensatez a mi piel, arrasando todo acomodo i...