Em desvetllo abraçat a la teva nuesa,
niada dorms entre els meus braços
amb un respirar pausat i complagut,
acompanyes la primera claror amb un sospir.

Et beso les parpelles, la front... els llavis.
M'acarono enredant-me entre els teus cabells,
et dibuixo amb la ma imposibles a l'esquena,
i tu adormida expresses un somriure.

Amb els palmells acollo l'escalf de les teves galtes.
tenses braços, cames i ventre, la pell eriçada
i el teu cos desperta intuint el meu,
s'abracen els sexes fonent llum i ombra.

Dibuixes un arc estremint la pelvis,
les mirades perpetuen un mateix desig,
els llavis beuen l'un de l'altre amb petites glopades,
entrelligats cada porus és un degoteig de sentiments.

Trèmuls, llisquen llàgrimes extremes de plaer,
ben desperts els instints d'home i de dona,
un lleu moviment del teu cos i l'acolliment
i m'adormo entre els bategs de les parets del teu temple.


Octubre 2017 (TMB L5, la blava. Tres viatges de metro per fer lo d'aquí dalt, està clar que la inspiració la portava d'abans d'entrar al metro)