Despertes i et trobes en mig del somni
arraconat contra les roques,
allà on les onades rebenten ensordidores
en mil guspires que se't claven a la pell.
Entre embat i embat un breu descans
mentres es retiren per tornar més fortes.
Els teus ulls expressen la por a l'abisme,
cansat esperes el cop de gràcia, el final.
El bell somni que et va donar la vida
ara, vell, t'anuncia la mort.
La teva sentència és resistir
qui sap si al present o a sobreviure.

Dorms i no pots despertar.


Novembre 2017 (TMB L5, la blava. Un instant de tristor en mig de la felicitat)