diumenge, 4 de febrer del 2018


Abans que la llum artificial taqui la nit,

no falti un gest quan manqui la veu
[i el present onegi.

Els meus versos siguin fidels a la teva bellesa,
a la bromera que cobreix els nostres desigs

No escatimem el temps a la veritat
[i al futur exhaurit.

I els mobles que decoren la nostra estança.


Novembre 2017 (TMB L5 la blava. Un d'anada i l'altre camí de tornada)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Xop... La pluja és molt fina, perceptible només a contrallum, sense adonar-me'n una humitat densa em va mullant. El paraigües pe...