diumenge, 4 de febrer del 2018


Un dol
acompanya
el dolor.
Una por
allibera
les emocions.
Una llàgrima
germina
la solitud.
Un silenci
enmuralla
les respostes.
Un camí
esperança
del present.


Novembre 2017 (TMB L5, la blava, acabant el mes, cercant il·lusions)

a

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Xop... La pluja és molt fina, perceptible només a contrallum, sense adonar-me'n una humitat densa em va mullant. El paraigües pe...

  • (sense títol)
    Són els meus pensaments, avui massa ràpids, o és el meu tragecte avui un viatge alentit. El cas és que, avui, el metro és ple de gent...
  • (sense títol)
    Xop... La pluja és molt fina, perceptible només a contrallum, sense adonar-me'n una humitat densa em va mullant. El paraigües pe...
  • (sense títol)
    Así, como llegó el frío no esperado entró el fuego de tu aliento en mi boca devolviendo la sensatez a mi piel, arrasando todo acomodo i...