Com a home visc aquesta matinada
trobats els instints del desig,
mudant la pell per apropiar-me de la teva,
respirant el teu alè dibuixant els meus llavis.

Estremeix delicada una carícia passatgera
entre les meves mans sàvies de sentiments,
amb elles escric un poema a la teva cintura,
abraçats els dos als plaers abismals.

Et sento en plenitud totalment meva
i tu la propietària del meu cos.
Confosos entre deliris que ens dominen,
tolls de plaers al punt de la bogeria.

El moment ens arrossega, ingràvids,
rierols de calfreds ens agombolen,
incapaços de distingir un cos d'un altre,
el teu plaer del meu, el precipici ens reclama.

Deixa que et digui que sóc en tu
simplement perquè tu ets en mi.


Octubre 2017 (us prometo que el TMB no té res a veure)