I ara què?

La buidor,
escàs de paraules,
res queda
tot és teu.

Ni mots,
ni cançons,
ni complicitats,
ni llàgrimes.

I els sentiments?

Buidor,
serenor plaent,
i penso que...
la teva absència
m'acosta fins a tu
i la mar a l'horitzó
i les meves onades
posseint els nostres records.

Buidor,
el tot que tot ho omple
i el no-res que va quedar pendent.


Octubre 2017 (TMB L5 dóna'm la mà)