Oblidat tinc dormir de nit,
descanso de dia mentre treballo.
Quan es fa fosc dedico hores,
totes fins la claror,
a espantar poemes
no fos n'escrigués un
i un sentiment brullés.
Papers fa temps no en tinc,
he llençat llapis, bolígraf
i el portàtil, no, aquest no,
em va costar uns calerons.
Aquest és el meu secret
lligar versos sobre rodes,
bus, metro o tren.
Aquí per més que m'esforci
no em regalimen els sentiments,
masses desconeguts de quatre ulls,
no com a casa on, sol,
tu em prens la son.


Octubre 2017 (TMB L5 la blava)