dissabte, 3 de febrer del 2018


L'aigua freda,
tremolosa
nedes.
Res més segur
el mar.

Tremolosa,
la vall és el teu passat,
uns pensaments et capgiren,
tornes a apretar el pas.

Quin incert demà
aclucant el desig,
espatlles plenes de ràbia
carregades de llàgrimes.

Vols saber,
no entens
i nedes,
el mar et guiï
per tornar
a ser tu.


Octubre 2017 (entre el TMB L5 i el Parc de la Pegaso, s'agraeix el sol tot esperant la castanyada)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Xop... La pluja és molt fina, perceptible només a contrallum, sense adonar-me'n una humitat densa em va mullant. El paraigües pe...