He vist com somreien el seus ulls
color de mel,
a les seves galtes, cremades pel fred, regalims de gebre,
la seva boca amb un ampli somriure
de paraules dolces,
les seves mans de venes inflades
amb les ungles trencades.
I he vist un nen inquiet i resabut
de menys de cinc anys,
era un nen feliç al costat de la seva mare
asseguda a una cadira.
He vist la bellesa en el nen, la mare, les rodes
i tot l'amor que desprenien.
Ella, la mare, ha descobert la meva intrusió,
els ulls color mel s'han fixat en els meus,
no sé quanta estona
i he sentit tanta felicitat, tanta pau, tant d'amor...
No ho oblidaré mai, no us oblidaré mai.


Desembre 2017 (Coses que passen al TMB H8, sento tanta calma)