El passat és en memòria i records,
no pot tornar, però si ho fa l'esperaré
seguin somiant fins a renéixer.
Cansat d'aquest present auster,
apalancat en un temps que ofega
em sento desesperat i cansat.

Queda tot pendent encara,
els gestos no són suficients,
cal prendre els carrers de nou
i omplir de fe els silencis.

Si no hi ets, fugissera, desapareixo,
tu et consumiràs entre lleis
fetes per servir a uns pocs,
no per servir a l'home.

A tu et parlo llibertat,
jo, que sentint-me lliure,
t'hauré de conquerir per viure't,
amb els meus companys, en pau.

... cansats de silencis
... cansats de submissions
... cansats d'opressions
... conscients del teu cost...

T'estimo i et farem nostra


Desembre 2017 (TMB H8. Pensant en tots els que sereu un sol clam a Brussel·les)