dimarts, 6 de febrer del 2018


He entregat el matí a la teva imatge
i m'ha faltat el so de la teva veu,
la mirada dels teus ulls en els meus
i el trobar-nos en el tacte dels llavis.
He pensat en el meu egoisme
i en el desig que sempre m'has provocat,
el de sentir-te prop meu i sentir-me prop teu,
i que de ben segur no en tindria prou.
Em pregunto si per tu en seria suficient.


Gener 2018 (TMB L5, la blava. Arribant a destí...)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Xop... La pluja és molt fina, perceptible només a contrallum, sense adonar-me'n una humitat densa em va mullant. El paraigües pe...