dimarts, 6 de febrer del 2018
He entregat el matí a la teva imatge
i m'ha faltat el so de la teva veu,
la mirada dels teus ulls en els meus
i el trobar-nos en el tacte dels llavis.
He pensat en el meu egoisme
i en el desig que sempre m'has provocat,
el de sentir-te prop meu i sentir-me prop teu,
i que de ben segur no en tindria prou.
Em pregunto si per tu en seria suficient.
Gener 2018 (TMB L5, la blava. Arribant a destí...)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Xop... La pluja és molt fina, perceptible només a contrallum, sense adonar-me'n una humitat densa em va mullant. El paraigües pe...
-
Són els meus pensaments, avui massa ràpids, o és el meu tragecte avui un viatge alentit. El cas és que, avui, el metro és ple de gent...
-
Xop... La pluja és molt fina, perceptible només a contrallum, sense adonar-me'n una humitat densa em va mullant. El paraigües pe...
-
Así, como llegó el frío no esperado entró el fuego de tu aliento en mi boca devolviendo la sensatez a mi piel, arrasando todo acomodo i...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada