Has de saber que he conegut a una altra,
sou molt diferents,
però no us compararé, seria injust amb tu.
Si et diré que, tot i ser una nouvinguda,
és com si em conegués de ben petit.
Sempre està amb mi
i quan no penso en ella
noto la seva presència.
Pot passar del silenci absolut
a no trobar final en els seus raonaments.
Juga amb els meus sentiments
i tant em dóna calor com es mostra glacial.
Sembla disposada a instal·lar-se a casa,
em passa per deixar la porta oberta.
No sé si m'estima, però hi és
i sovint, amb ella, jo m'estimo més,
però alguna vegada m'ofega.
Ella no m'ho ha dit, crec que es diu soledat.


Gener 2018 (Jugant amb paisatges vistos al metro, L5 la blava)