El present té un finestral obert al passat
i una escletxa mirant al futur,
un munt de portes d'entrada i sortida
ens recorden perquè i com som i serem.
Una amalgama de respostes del saber
que no sempre volem conèixer ni reconèixer
i ens obliga a emmirallar-nos constantment.
Ens fa respecte entendre-les o no ho volem fer,
tanquem els ulls imaginant realitats diferents,
un efímer instant per prendre aire abans d'obrir-los
i ser conscients que ell és el millor present
de l'avui, del passat i del futur.

          Jo parlo de l'amor només


Febrer 2018 (TMB L5, la blava, pensaments per tu de mi)