Un mar,
les últimes llums
un dia d'un estiu caduc.
Una lleugera brisa
et recorden unes mans,
t'acarona amb un xiuxiueig
tendra, a cau d'orella
un t'estimo, desitges
la veu i l'aroma
que ara t'embolcalla.
Records sempre vius.
Els ulls clucs, somies
i et deixes enamorar,
ho sents calladament,
somrius i plores,
la felicitat té dues cares.
Març 2018 ( TMB, H8 cap a casa amb gana i son)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada