Jo no puc cavalcar sobre les onades
ni trencar-les amb pas ferm
en mil guspires d'escuma blanca
lluitant de vesprada fins l'albada,

Jo sóc el més covard dels cavallers.

El meu horitzó és la lluna blanca
vetllada per un regiment d'estels,
el meu somni un creixent quart,
la meva fita quan és completa.

No conec per tu millor present.

No és manera de enamorar-te
amb un regal que no em demanes,
i si fos aquest el meu parany?
caure pel desig en propi engany,

Recordo el primer i l'últim bes.


Març 2018 (TMB H8, camí de casa postulant somnis)