dimarts, 20 de febrer del 2018


Si la vida et sembla curta
o al dia li falten hores,
potser que t'ho repensis
que alguna cosa falla.
No saps si vius prou
o et sobren masses coses
i veus que les bones passen
sempre d'una revolada.

I et neix una sensació nova
la de la buidor absoluta,
la imatge del desert
i res més a l'horitzó.
És just el moment,
conreant noves llavors
i paisatges per un passat
que vols conegui el present.


Febrer 2018 (TMB L5, la blava, amb la urgència d'escriure un poema)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Xop... La pluja és molt fina, perceptible només a contrallum, sense adonar-me'n una humitat densa em va mullant. El paraigües pe...