dissabte, 10 de febrer del 2018
La veig a les mans,
s'apodera de mi.
Mira bé els meus ulls
eixuts de tant pensar-te,
i els meus llavis secs
de tant desitjar te.
Tot és tardor en mi,
has estat a tocar
i ara t'allunyes.
La llei del dictador
ha dictat sentència,
mori la llibertat.
Els teus peus una corona,
el seu crespó hi diu només
sé que tornaràs,
Catalunya t'estima
Setembre 2017 (TMB H8 Això està guanyat, ningú ens privarà la felicitat el dia 1O)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Xop... La pluja és molt fina, perceptible només a contrallum, sense adonar-me'n una humitat densa em va mullant. El paraigües pe...
-
Són els meus pensaments, avui massa ràpids, o és el meu tragecte avui un viatge alentit. El cas és que, avui, el metro és ple de gent...
-
Así, como llegó el frío no esperado entró el fuego de tu aliento en mi boca devolviendo la sensatez a mi piel, arrasando todo acomodo i...
-
Xop... La pluja és molt fina, perceptible només a contrallum, sense adonar-me'n una humitat densa em va mullant. El paraigües pe...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada