dimarts, 7 d’agost del 2018


Pot ser que no tingui res a dir
i aquí estic amb la meva catarsi,
catatònic enfront del món
abans de c            del meu somni.
                 a
                    u
                       r
                         e

Agost del 2018 (aquí en el bus H8 de la TMB ben avorrit).

a

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Xop... La pluja és molt fina, perceptible només a contrallum, sense adonar-me'n una humitat densa em va mullant. El paraigües pe...

  • (sense títol)
    Xop... La pluja és molt fina, perceptible només a contrallum, sense adonar-me'n una humitat densa em va mullant. El paraigües pe...
  • (sense títol)
    Són els meus pensaments, avui massa ràpids, o és el meu tragecte avui un viatge alentit. El cas és que, avui, el metro és ple de gent...
  • (sense títol)
    Así, como llegó el frío no esperado entró el fuego de tu aliento en mi boca devolviendo la sensatez a mi piel, arrasando todo acomodo i...