Xop...

La pluja és molt fina,
perceptible només a contrallum,
sense adonar-me'n
una humitat densa em va mullant.
El paraigües penjat del braç,
no em cal la seva protecció,
em sento bé amb aquesta sensació,
la calor de l'estiu se'm feia massa llarga.
Distret penso en tu,
ets com aquesta pluja,
lentament, sense saber cóm,
m'has anat invadin el cor
fins deixar-lo xop de sentiments.
Així sense trobar el per què i el cóm
visc atrapat en una teranyina
de la que no puc o no vull sortir,
ni tan sols he pensat d'escapar.
Una trampa que em diu
- Dóna'm la mà i camina amb mi.

                                      Xop d'amor.


Metropolità, 11 Octubre del 2019 (Escrit entre L5 direcció Horta i H8 direcció Camp Nou)