dissabte, 3 de febrer del 2018
L'aigua freda,
tremolosa
nedes.
Res més segur
el mar.
Tremolosa,
la vall és el teu passat,
uns pensaments et capgiren,
tornes a apretar el pas.
Quin incert demà
aclucant el desig,
espatlles plenes de ràbia
carregades de llàgrimes.
Vols saber,
no entens
i nedes,
el mar et guiï
per tornar
a ser tu.
Octubre 2017 (entre el TMB L5 i el Parc de la Pegaso, s'agraeix el sol tot esperant la castanyada)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Xop... La pluja és molt fina, perceptible només a contrallum, sense adonar-me'n una humitat densa em va mullant. El paraigües pe...
-
Xop... La pluja és molt fina, perceptible només a contrallum, sense adonar-me'n una humitat densa em va mullant. El paraigües pe...
-
Són els meus pensaments, avui massa ràpids, o és el meu tragecte avui un viatge alentit. El cas és que, avui, el metro és ple de gent...
-
Así, como llegó el frío no esperado entró el fuego de tu aliento en mi boca devolviendo la sensatez a mi piel, arrasando todo acomodo i...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada