dissabte, 3 de febrer del 2018
I ara què?
La buidor,
escàs de paraules,
res queda
tot és teu.
Ni mots,
ni cançons,
ni complicitats,
ni llàgrimes.
I els sentiments?
Buidor,
serenor plaent,
i penso que...
la teva absència
m'acosta fins a tu
i la mar a l'horitzó
i les meves onades
posseint els nostres records.
Buidor,
el tot que tot ho omple
i el no-res que va quedar pendent.
Octubre 2017 (TMB L5 dóna'm la mà)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Xop... La pluja és molt fina, perceptible només a contrallum, sense adonar-me'n una humitat densa em va mullant. El paraigües pe...
-
Xop... La pluja és molt fina, perceptible només a contrallum, sense adonar-me'n una humitat densa em va mullant. El paraigües pe...
-
Són els meus pensaments, avui massa ràpids, o és el meu tragecte avui un viatge alentit. El cas és que, avui, el metro és ple de gent...
-
Así, como llegó el frío no esperado entró el fuego de tu aliento en mi boca devolviendo la sensatez a mi piel, arrasando todo acomodo i...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada