divendres, 9 de febrer del 2018
Deixar el full en blanc
o trencar el mirall,
assumir qui i què ets
amb valentia o covardia,
emparant-te en les pors
o sobreviure pel fet de respirar.
Ets com un autòmat servil,
al cos que et va ser donat
espera unes mans de titellaire
que belluguin les seves cordes
i deixar de ser un ninot inanimat
per ser el divertiment d'estranys.
Gener 2018 (TMB H8, dedicat a tots els que es neguen a somiar)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Xop... La pluja és molt fina, perceptible només a contrallum, sense adonar-me'n una humitat densa em va mullant. El paraigües pe...
-
Xop... La pluja és molt fina, perceptible només a contrallum, sense adonar-me'n una humitat densa em va mullant. El paraigües pe...
-
Són els meus pensaments, avui massa ràpids, o és el meu tragecte avui un viatge alentit. El cas és que, avui, el metro és ple de gent...
-
Así, como llegó el frío no esperado entró el fuego de tu aliento en mi boca devolviendo la sensatez a mi piel, arrasando todo acomodo i...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada