diumenge, 4 de febrer del 2018
Abans que la llum artificial taqui la nit,
no falti un gest quan manqui la veu
[i el present onegi.
Els meus versos siguin fidels a la teva bellesa,
a la bromera que cobreix els nostres desigs
No escatimem el temps a la veritat
[i al futur exhaurit.
I els mobles que decoren la nostra estança.
Novembre 2017 (TMB L5 la blava. Un d'anada i l'altre camí de tornada)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Xop... La pluja és molt fina, perceptible només a contrallum, sense adonar-me'n una humitat densa em va mullant. El paraigües pe...
-
Xop... La pluja és molt fina, perceptible només a contrallum, sense adonar-me'n una humitat densa em va mullant. El paraigües pe...
-
Són els meus pensaments, avui massa ràpids, o és el meu tragecte avui un viatge alentit. El cas és que, avui, el metro és ple de gent...
-
Así, como llegó el frío no esperado entró el fuego de tu aliento en mi boca devolviendo la sensatez a mi piel, arrasando todo acomodo i...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada