dimarts, 4 de setembre del 2018


Has despertat el desig
d'estimar-me la vida,
la nostra vida, si tu vols
estar el meu costat.
Algú dirà que diuen
que un de sol ja viu,
no cal ser dos per viure,
hem d'aprendre en solitud.
Jo ja he après de i amb ella,
no seré el millor alumne però
si el millor per ser únic de mi mateix,
ves quines coses que tenim.
El cas, dic jo i no sé si ho diuen,
és que m'agrada la teva solitud,
si tu vols la podem compartir,
que la meva li pot ser bona parella.
Si el teu voler coincideix amb el meu
seria bo donar-lis llibertat
que a casa sempre seran benvingudes
si respecten la nostra companyia.

Setembre 2018 (TMB Metro L5, la blava, Bus H8, parlem de solitud i d'amor envoltat d'anònims passatgers solitaris i qui sap si enamorats)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Xop... La pluja és molt fina, perceptible només a contrallum, sense adonar-me'n una humitat densa em va mullant. El paraigües pe...